El trastorn límit de la personalitat (TLP) és el trastorn de la personalitat més freqüent. Els trastorns de la personalitat són un grup de trastorns mentals que presenten desviacions significatives respecte a la manera com les persones perceben, pensen, senten i es relacionen amb la resta.

Es caracteritza per la inestabilitat en les relacions personals, les emocions extremes, la distorsió de l’autoimatge i la manca de control dels impulsos. Acostuma a aparèixer durant l’adolescència o a l’inici de l’etapa adulta i pot anar millorant amb l’edat.

Aquest trastorn provoca problemes d’adaptació social, ocupacional i funcional, i sovint s’associa a comportaments suïcides i autodestructius.

CAUSES:

No se’n coneixen les causes exactes.

Sovint es parla de factors que poden predisposar les persones a patir trastorn límit de la personalitat:

• Genètics. El trastorn límit de la personalitat pot tenir un component genètic, però això no vol dir que pel fet de tenir un familiar afectat s’hagi de desenvolupar la malaltia.
• Neurobiològics i bioquímics. Els investigadors associen el trastorn límit de la personalitat amb un funcionament defectuós de les àrees de cervell que regulen l’afecte, l’atenció, l’autocontrol i la funció executiva. D’altra banda, hi ha proves que l’alteració dels neurotransmissors intervé en el desenvolupament de la malaltia. Els neurotransmissors són les molècules mitjançant les quals les neurones es comuniquen entre elles a través d’impulsos elèctrics.
• Psicosocials. Haver patit abusos sexuals, físics o emocionals, condicions socials adverses o un problema d’abús de drogues, en són alguns exemples.

SÍMPTOMES:

Els símptomes es poden agrupar en quatre àrees principals:

• Emocions extremes. Les persones afectades poden experimentar emocions negatives i intenses, com ara ràbia, dolor, vergonya, pànic, terror i sentiments de buit. La ira és un dels sentiments més freqüents. En molts casos els canvis d’estat d’ànim es produeixen en períodes molt curts de temps. 

• Comportament impulsiu. Jugar a jocs d’atzar, conduir de manera imprudent, practicar sexe sense protecció, menjar compulsivament, consumir drogues, deixar una feina bona, acabar una relació positiva o, fins i tot, autolesionar-se i intentar suïcidar-se.   

• Relacions inestables. Aquestes persones es caracteritzen per la “manipulació” en les relacions i demanen atenció constant. Sovint alternen l’amor i l’admiració (idealització) amb l’aversió extrema i el menyspreu (devaluació) cap a una mateixa persona. Tenen molta por a ser abandonades i són capaces de qualsevol cosa per evitar-ho. 

• Distorsió de l’autoimatge. Les persones amb trastorn límit de la personalitat són fàcilment influenciables: els seus valors, hàbits i actituds canvien en funció de les persones de l’entorn, fins al punt de percebre la identitat i la pròpia imatge com a inestable. Es manifesten símptomes dissociatius greus, com ara sentir-se aïllat d’un mateix, observar-se fora del cos o perdre el contacte amb la realitat.