Depressió
La depressió clínica és un trastorn que fa que la persona senti una tristesa inusual o un humor irritable que no desapareix i una pèrdua d’interès o de la capacitat de gaudir de les activitats que abans li resultaven satisfactòries i plaents. Quan és severa pot comportar pensaments suïcides o simplement deixar de tenir desitjos de viure.
CAUSES:
Diferents successos poden actuar com a desencadenants de la depressió en les persones, tot i que, de vegades, apareix sense causa aparent.
Algunes circumstàncies que incrementen el risc de depressió són:
- Haver patit algun episodi depressiu anteriorment.
- Tenir antecedents de persones deprimides a la família.
- Haver tingut experiències de pèrdua o estrès, com la mort d’éssers estimats, la pèrdua del lloc de treball, solitud, canvis en l’estil de vida o problemes en les relacions interpersonals.
- Viure situacions conflictives en l’entorn (per exemple a la feina, a casa o en altres contextos).
- Haver patit traumes físics o psicològics.
- Tenir una malaltia física greu o problemes crònics de salut.
- Prendre determinats medicaments (es pot consultar amb el metge o la metgessa).
- Abusar de l’alcohol o d’altres drogues (poden empitjorar la depressió).
- Algunes dones poden ser més vulnerables a la depressió després del part, especialment si tenen algun factor de risc dels que s’han anomenat anteriorment.
SÍMPTOMES:
Els símptomes de la depressió poden variar d’una persona a una altra. Els símptomes fonamentals són:
- Baix estat d’ànim, tristesa o sentiments de desesperança.
- Pèrdua d’interès per les activitats de les quals abans es gaudia, o disminució del plaer en realitzar-les, la majoria dels dies durant les darreres setmanes.
Altres possibles símptomes que es presenten amb certa freqüència són:
- Irritabilitat (enfadar-se fàcilment).
- Pèrdua d’energia, o cansament.
- Desordres del son, especialment insomni.
- Canvis en els hàbits alimentaris, que sovint produeixen variacions en el pes.
- Dificultat per concentrar-se o problemes de memòria.
- Pèrdua d’interès sexual.
- Sentiments d’inutilitat o de culpabilitat.
- Pensaments negatius, excessiva autocrítica.
- Desitjos de mort o ideació suïcida.
Sovint les persones amb depressió també experimenten constants preocupacions que els produeixen ansietat. Això pot comportar símptomes físics com dolor, palpitacions cardíaques o molèsties abdominals. En algunes persones aquests símptomes són la seva queixa principal i sovint arriben a sentir-se tan malament que desitjarien estar mortes.
Trastorn bipolar
Aquest trastorn es manifesta amb extremes alteracions de l’estat d’ànim de la persona: de períodes d’eufòria desmesurada reconeguts com a episodis maníacs a la depressió profunda. Hi ha persones que, durant l’estat d’eufòria excessiva, poden experimentar una vitalitat exagerada, al·lucinacions auditives o visuals o tenir idees o creences que no són compartides per la resta de persones del seu entorn.
CAUSES:
No se’n coneixen les causes exactes.
Sovint es parla de factors que poden predisposar les persones a patir trastorn bipolar:
- Genètics. El trastorn bipolar pot ser hereditari, però això no vol dir que pel fet de tenir un familiar afectat s’hagi de desenvolupar la malaltia.
- Bioquímics. Els investigadors associen el trastorn bipolar amb un funcionament defectuós del sistema límbic, que és el que s’encarrega de regular l’estat d’ànim. D’altra banda, hi ha proves que existeix una relació entre la malaltia i l’alteració dels neurotransmissors que intervenen en l’aparició dels símptomes. Els neurotransmissors són les molècules mitjançant les quals les neurones es comuniquen entre elles a través d’impulsos elèctrics. Dos d’ells, la noradrenalina i la serotonina, s’han trobat en concentracions molt baixes durant l’episodi depressiu. En la fase maníaca, en canvi, hi ha un excés de noradrenalina i dopamina.
D’altra banda, hi ha factors que poden afavorir l’aparició del trastorn bipolar en persones amb predisposició a patir-lo, com ara l’estrès derivat d’experiències de vida estressants (una situació d’abús, la mort d’un familiar o la pèrdua del lloc de treball), o el consum de drogues.
SÍMPTOMES:
Els canvis d’estat d’ànim bipolars s’anomenen “episodis anímics”. Les persones afectades poden tenir episodis maníacs, depressius o mixtos. Els símptomes poden variar en funció de la persona i amb el pas del temps.
- Episodi maníac. Aquesta fase pot incloure:
- Felicitat i optimisme exagerats.
- Nerviosisme i agitació.
- Excés de confiança en un mateix.
- Irritabilitat.
- Hiperactivitat.
- Parla excessiva i ràpida.
- Acceleració del pensament.
- Despeses excessives i inapropiades.
- Pèrdua de la gana.
- Disminució de la necessitat de dormir.
- Augment de l’impuls sexual.
- Idees delirants o al·lucinacions.
Algunes persones experimenten hipomania, una forma menys severa de mania.
- Episodi depressiu. Durant aquest episodi la persona pot experimentar:
- Tristor, buidor i desesperança.
- Manca d’energia.
- Autoestima baixa.
- Ansietat.
- Cansament.
- Dificultats de concentració.
- Pèrdua d’interès en les activitats quotidianes.
- Sentiment de culpa i desesperació.
- Augment o pèrdua de pes.
- Pèrdua o excés de gana.
- Insomni o somnolència.
- Idees delirants o al·lucinacions.
- Pensaments suïcides.
Les persones no sempre passen d’una fase a una altra, sinó que hi ha etapes de normalització de l’estat d’ànim i desaparició dels símptomes.
